Tres dies de vigència
Els decrets de vivienda del Govern a penes van arribar a aplicar-se. El Reial Decret-llei 26/2026, publicat en el BOE el 30 de setembre, i el Reial Decret-llei 27/2026, de l'1 d'octubre, van caure divendres 2 en el Congrés.
El primer, el més ampli, va caure per 178 vots en contra, de PP, Vox, Junts i UPN, front a 172 a favor, de PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNV, Podemos, BNG, Coalició Canària i Compromís. «En conseqüència, queda derogat el decret llei», va anunciar la presidenta del Congrés, Francina Armengol. El segon, sobre la renovació dels contractes, va ser rebutjat amb els vots de PP, Vox, Junts, PNV, UPN i Coalició Canària.
La votació va coincidir amb una onada de mobilitzacions convocades pel Sindicat d'Inquilines en més de 50 ciutats, amb uns 70.000 manifestants a Madrid segons la Delegació del Govern.
El lloguer: sense topall i sense pròrroga
Per als inquilins de Marina Alta, el canvi més immediat està en el lloguer. El primer decret limitava al 2 % la pujada anual de les rentes fins a finals de 2027 i concedia una pròrroga de dos anys als contractes que venceren abans del 31 de desembre de 2028. Incloïa també bonificacions en l'IRPF per a inquilins amb rendes de fins a 33.000 euros, que el Govern calculava que arribarien a 1,6 milions de llars a tota Espanya.
El segon decret anava més allà: obligava el propietari a indemnitzar l'inquilí amb 12 mensualitats si no renovava el contracte per altres cinc anys sense causa justificada, o set si el propietari era una empresa, i fixava un preavís de sis mesos.
Amb la caiguda dels decrets, eixa protecció desapareix. La Llei de Vivienda de 2023 permet limitar les rentes en les zones declarades tensionades, però a Marina Alta no n'hi ha cap. L'Ajuntament de Dénia ha sol·licitat en diverses ocasions a la Conselleria que declare la ciutat zona tensionada i, segons la regidora de Territori, Maria Josep Ripoll, mai ha rebut resposta.
La pressió del mercat no és menor. A Xàbia, el lloguer alcançava en el primer trimestre de l'any els 16,62 euros per metre quadrat al mes, segons Fotocasa, la xifra més alta de la comarca.
Els pisos turístics: sense IVA i sense recàrrec en l'IBI
El primer decret introduïa un IVA del 10 % al lloguer turístic. Habilitava a més els ajuntaments per a aplicar recàrrecs de fins al 150 % en l'IBI dels pisos turístics i de fins al 100 % en el de la vivienda buida.
És una de les mesures amb més impacte potencial en la comarca. Sols a Dénia, el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana comptabilitzava en agost 5.129 vivendes d'ús turístic amb llicència. Amb la derogació, el lloguer turístic deixa de suportar eixe IVA i els ajuntaments perden l'eina del recàrrec.
L'altra cara: alleujament per a propietaris i sector turístic
La caiguda dels decrets té una lectura molt distinta per a bona part de l'economia de la comarca. A Marina Alta, el lloguer turístic i la segona residència són un pilar del model turístic: a Dénia, gairebé nou de cada deu places turístiques estan en vivendes, unes 25.000 front a poc més de 2.400 hoteleres.
Per a eixe sector, la derogació suposa evitar un augment de costos immediat. L'oferta turística deixa de suportar l'IVA del 10 % que introduïa el decret, que hauria encarit les estades o reduït els marges dels propietaris. Els ajuntaments tampoc podran aplicar el recàrrec de fins al 150 % en l'IBI de les vivendes turístiques.
Els propietaris de segones residències, molt nombresos en la comarca, s'alliberen també de la pujada de la tributació en l'IRPF dels immobles que no són vivienda habitual, prevista a partir de 2027. I els pequens propietaris que lloguen una vivienda recuperen marge per a negociar la renta i la durada dels contractes.
Qui va votar en contra sosté a més que les mesures haurien estat contraproduents. Junts va argumentar que moltes d'elles provocarien menys oferta, preus més alts i més dificultats d'accés, justament el contrari del que pretenien. Que el topall del 2 % desapareixa tampoc implica que els lloguers vagin a pujar de forma automàtica.
Desnonaments i grans compradors
El decret suspenia fins al 31 de desembre de 2030 els desnonaments de persones vulnerables, una mesura que el Congrés ja havia tumbat en febrer. Prohibia també, fins a finals de 2028, que les entitats dedicades a comprar immobles o carteres hipotecàries ho feren per sota del 70 % del seu valor de tasació.
En el pla fiscal, gravava amb un 25 % els beneficis no distribuïts de les socimis, les immobiliàries cotitzades, i reduïa al 4 % l'IVA de la vivienda pública.
Per què van votar en contra
Junts, els set vots de qui eren decisius, va sostenir a més que el text no frena als fons buitre, que la protecció dels inquilins vulnerables no queda garantida i que diverses mesures suposen «l'expropriació per decret de l'estalvi de tres generacions». Va demanar al Govern redactar un decret nou. PP i Vox van votar en contra dels dos textos.
La ministra de Vivienda, Isabel Rodríguez, havia demanat a l'oposició, i en especial a Junts, que s'abstingueren per a permetre la convalidació.
I ara, què
La caiguda dels decrets deixa oberta la possibilitat d'un adelantament electoral. El president del Govern, Pedro Sánchez, ha obert un període de reflexió per a decidir si convoca eleccions abans de 2027. Junts, per la seua part, ha anunciat que enviarà al Govern una proposta alternativa.
En la comarca, la derogació deixa dues realitats enfrontades. Per al sector turístic i els propietaris, és un respir fiscal en una economia que depén en bona mesura dels visitants. Per a qui busca on viure, el problema seguix intacte: comprar una vivienda a Xàbia exigeix ja el 69 % de la renda disponible d'un llar mitjà, l'esforç més alt de tota la costa peninsular, i a Dénia la vivienda protegida en venda roza els 260.000 euros.
