Dénia presumix de ciutat verda, però les seues pròpies fotos mostren una altra realitat

Una ciutat que es presenta verda

El discurs municipal és clar. Al presentar el projecte del Bosc de Diana en març de 2025, el llavors vicealcalde i hui alcalde, Rafa Carrió, va marcar el parc en el model de ciutat del govern local, que aspira a fer de Dénia una ciutat "amable, saludable i sostible". La regidora de Territori, Maria Josep Ripoll, ho ha descrit en diverses ocasions com "el gran pulmó verd de la ciutat".

Les xifres oficials acompanyen eixe relat. Segons el regidor de Parcs i Jardins, Pepe Doménech, Dénia compta amb prop de 600.000 metres quadrats de zones verdes. Amb una població que supera els 50.000 habitants, eixo equival a uns 12 metres quadrats per veí, per damunt del mínim de 10 que exigix la legislació urbanística valenciana.

Però la llei només mesura quant sòl es reserva. No diu res de si eixe sòl té herba verda, arbres o sombra. I ací comença la pregunta.

El que ensenya el mateix Ajuntament

La paradoxa l'oferix el mateix Ajuntament. Les imatges que difon per a mostrar els seus treballs de manteniment no ensenya parcs frondosos, sinó parcel·les de terra amb herba seca o recén desbrossada, arbolat dispers i escassa sombra.

Responen al model de gestió vigent. En juliol de 2025, l'Ajuntament va adjudicar a l'empresa Actúa el contracte de desbroç i manteniment de zones verdes, per 195.000 euros anuals i dos anys prorrogables. Cobreix unes 60 zones verdes de les Marines, del Montgó i de les Rotes, amb entre dues i sis intervencions a l'any. En altres paraules: bona part de les zones verdes de la perifèria no es regen ni s'ajardinan; es desbroçen periòdicament.

En el casc urbà el criteri és distint. L'Ajuntament va reforçar amb dos operaris més el manteniment de jardins com la Glorieta del País Valencià, el parc de l'Arxiduc Carles o el carrer Elx, uns 6.000 metres quadrats que funcionen com a refugi climàtic. La brigada municipal de Parcs i Jardins suma 23 persones.

"L'herba també és planta"

L'Ajuntament no nega eixa diferència; la defensa. En la presentació del contracte, el llavors alcalde, Vicent Grimalt, va demanar als veïns entendre que no totes les zones verdes han de mantindre's amb el mateix criteri estètic. "Una zona verda ha d'estar verda", va afirmar, i va reivindicar la vegetació espontània i la biodiversitat que alberguen moltes d'estes àrees. "L'herba també és planta", va afegir.

És un model amb defensors en l'urbanisme ecològic, que reivindiica els espais naturalitzats front al cèsped i el jardí ornamental. La qüestió que plantegen les fotos és una altra: si un terreny sec, desbroçat unes poques vegades a l'any, amb algun arbre aïllat i sense sombra ni camins, compleix eixa funció o és, simplement, un solar amb qualificació de zona verda.

La Nucia: el mateix clima, una altra imatge

A poc més d'una hora de Dénia, en la veïna Marina Baixa, La Nucia compartix el clima mediterrani d'estius llargs i secs. Els seus espais públics més visibles, com la rotonda d'entrada al municipi, lluïxen a principis d'octubre un cèsped verd i cuidat, amb el Puig Campana al fons.

És un espai aparador, com ho són les entrades de molts municipis. Però demostra que, amb el mateix clima de la costa alacantina, mantindre zones verdes amb aspecte cuidat és una decisió de gestió.

Boadilla i Rivas: verd a l'interior sec

La comparació pot ampliar-se fora de la Comunitat Valenciana. En l'entorn de Madrid, amb estius igualment calorosos i secs, municipis com Boadilla del Monte o Rivas-Vaciamadrid mantenen les seues zones verdes urbanes amb cèsped regat, cinyells i arbolat, també en espais de barri i no només en els parcs principals.

En Boadilla del Monte, quasi la meitat del terme municipal està formada per zones verdes, jardins i parcs forestals. És, això sí, un dels municipis amb més renda d'Espanya, cosa que convé tindre en compte en la comparació.

Rivas-Vaciamadrid oferix un altre exemple, més centrat en l'aigua: el Canal d'Isabel II va invertir en 2014 prop de 12 milions d'euros en la xarxa de reg amb aigua regenerada del municipi, el que permet regar les seues zones verdes sense recórrer a l'aigua potable.

Alacant rega amb aigua de depuradora

Més prop, i amb un clima comparable, Alacant ha fet de l'aigua regenerada la base del seu model. La ciutat preveu que el 87 % de les seues zones verdes puga regar-se amb aigua procedent de les seues depuradores, el que li permetrà estalviar uns 175.000 metres cúbics anuals d'aigua potable. Esta primavera va plantar prop de 500 arbres nous en els seus barris per a guanyar sombra i combatre l'efecte illa de calor.

L'esforç també es reflectix en el pressupost. Alacant ha licitat el seu nou contracte de parcs i jardins per 44,7 milions d'euros per a quatre anys, i entre les empreses contractistes i la plantilla municipal contarà amb unes 200 persones dedicades al cuidat de les seues zones verdes.

El cèsped que aguanta la calor

L'argument del clima té, a més, una resposta tècnica. No tots els cèspeds consumixen el mateix. Les guies de jardineria destaquen la bermuda, Cynodon dactylon, coneguda com a grama, com una de les millors opcions per al clima mediterrani: resix la calor, la sequera, el pisoteig i la salinitat, i es regenera amb rapidesa. Les varietats híbrides poden necessitar fins a un 30 % menys d'aigua que la festuca, el cèsped més habitual en climes frescos.

No és una solució màgica. La bermuda necessita reg a l'estiu, perquè la sequera detén el seu creixement, i amarillexa a l'hivern quan les temperatures baixen dels 5 graus. Però tolera bé l'aigua regenerada, inclús medianament salina, el que la convertix en una alternativa realista si es combina amb una xarxa de reg d'eixe tipus.

El gran pulmó verd, encara en projecte

La gran aposta verda de l'Ajuntament és el Bosc de Diana, el primer projecte del qual data de 2008. Hui existix un tram d'unes tres hectàrees junt a la via del TRAM. En març de 2025 es va presentar la seua ampliació a uns 51.000 metres quadrats, amb prop de 500 oliveres, algarrobers, almeces i pins i un centenar d'ametllers, amb un pressupost de 3,7 milions d'euros. El projecte es va paralitzar en setembre de 2025 per un recurs, i els dos milions de fons europeus previstos es van destinar a altres obres. En abril de 2026, el ple va iniciar la tramitació del Pla Especial Alqueries, que ho inclou junt a un parc inundable.

Mentres tant, la sombra seguix pendent en molts parcs infantils, que romanen exposats al sol tot el dia i buits a l'estiu. La instal·lació de zones de sombra figura entre els projectes votats en els pressupostos participatius.

¿Quin model de ciutat vol Dénia?

Dénia compleix sobre el paper els estàndars de superfície verda que exigix la llei. El que està en discussió és la qualitat, i ací caben almenys tres models: el de les zones naturalitzades que es desbroçen periòdicament, que defensa el govern local; el del jardí mediterrani amb espècies adaptades i arbolat de sombra; i el dels cèspeds resistents regats amb aigua regenerada, com fan altres ciutats.

Cadascun té costos, consumixos d'aigua i resultats distints. La comparació amb municipis que compartixen el mateix clima mostra que el verd no depén només del cel, sinó de les decisions de cada ajuntament. La pregunta ja no és si Dénia pot tindre zones verdes cuidades, sinó quin model vol per als seus veïns i què està disposada a invertir en ell.