La por de Grimalt. Quina memòria tan selectiva

Vicent Grimalt ha tornat. I ha tornat assustat. Tant, que ha decidit tornar a la primera línia política i firmar a Denia.com un article, «Ens hi juguem molt», per advertir-nos de tots els horrers que ens esperaven si governa la dreta. Parla de feixisme, de regressió i de drets amenazats. Inclús assegura que l'esquerra no està utilitzant la por com a arma electoral, per acte seguit exclamar que els seus adversaris donen por. Una contradicció bastant notable. Però allò veritablement interessant arriba quan ens convida a mirar al passat. Doncs mirem, senyor Grimalt. Encara que sospite que el viatge no serà precisament el que vosté havia imaginat.

Comencem per ETA. Per les bombes, els tiros en la nuca, els xiquets assassinats i les famílies que visqueren atemoritzades durant dècades. Eixa sí era por, senyor Grimalt. I no fa falta anar-se'n lluny per recordar-ho. El 30 de gener de 2005, ETA va fer esclatar una motxilla amb cinc quilos d'explosiu a l'Hotel Port Dénia, enfront de la Marineta Cassiana. Va haver-se desallotjar 190 persones i cinc varen necessitar atenció mèdica. Va ser l'últim dels set atentats que la banda va cometre a Dénia i Xàbia.

I resulta que el PSOE ha aconseguit acords parlamentaris amb EH Bildu, una formació que el 2023 va presentar 44 candidats condemnats per delictes relacionats amb ETA, set d'ells per assassinats. ¿No mereix eixa reflexió quan es parla d'amenaces a la democràcia? I seguim amb Ábalos, Koldo i Cerdán, tres homes que varen ocupar llocs fonamentals en l'entorn de Pedro Sánchez. Dos condemnats i el tercer investigat després de passar per presó. Afegim un fiscal general condemnat, procediments judicials que afecten l'entorn familiar del president i les investigacions sobre Leire Díez i presumtes maniobres contra la justícia. Fins al punt que una dona vinculada a un clan del narcotràfic ha declarat davant la UCO que persones d'eixa trama li varen parlar d'«eliminar» a la jutgessa que va investigar el germà del president. ¿Eixa no li preocupa, senyor Grimalt? Perquè tot este historial d'escàndols i assumptes judicials als ciutadans de base sí ens donen por. I molt. Però vosté preferisc advertir-nos de les desgracias que todavía no han ocorregut.

I mentrestant, Espanya té problemes que no necessiten cap bola de cristall: llistes d'espera sanitàries, dificultats per accedir a un habitatge, deficiències ferroviàries i una tragèdia a Adamuz que va deixar 46 morts i les responsabilitats de les quals seguixen investigant-se. La Palma, la DANA i els incendis també han deixat preguntes molt serioses sobre l'actuació de les administracions. Per no parlar de Ceuta, on una entrada massiva de més de 70.000 persones va desbordar la frontera i va posar a prova la capacitat de resposta de l'Estat, malgrat les alertes prèvies. Els serveis públics no són exemplars perquè un polític ho proclame des d'una tribuna. Ho són quan de veres funcionen. I les nombroses deficiències que patixen els ciutadans mereixen respostes, no discursos triomfalistes. Si Grimalt considera que la dreta pretén tallar drets, allò raonable és exigir-li mesures, programes i propostes concretes. Anunciar catàstrofes sense explicar els seus fonaments pot servir per a una campanya electoral, però no substituïx els arguments.

I esto d'anunciar desgracias pareix haver-se convertit en una especialitat del senyor Grimalt. Sempre anticipant catàstrofes, sempre advertint-nos dels perills que ens esperen, sempre donant per suposat allò pitjor abans que succeïsca. Ho va dir ell mateix en maig, a propòsit del projecte de Tamarindos: «A mi em donen molt de por». El Nostradamus de Dénia ha decidit ampliar horitzons i ara es atrevix a pronosticar el futur de tota Espanya. Però abans de preocupar-se tant per allò que podria ocórrer demà, potser convindria mirar la ciutat que va governar durant onze anys. Els veïns denuncien sorditud, carrers oscurs, sots, aceres deteriorades i zones verdes que tienen més de marrons que de verds. ¿Devem temer que tot eixa cosa empeore todavía més? ¿O devem començar per comparar la Dénia que va trobar amb la que va deixar? I, sobretot, preguntar pel Plan General que va defensar el seu govern, pels seus recursos judicials i per les possibles indemnitzacions que podrien acabar pagant-se amb diners de tots. Perquè si les decisions urbanístiques generen responsabilitats milionàries, no serà l'alcalde qui les pague de la seua butxaca.

Els ciutadans no necessiten que ningú els senyale contínuament a qui han de temer. Necessiten informació, resultats i polítics disposats a respondre per les seues decisions. Vosté té tot el dret a criticar els seus adversaris, senyor Grimalt, però les seues prediccions no són fets demostrats ni les seues pròpies responsabilitats poden quedar fora del debat.

Vosté termina dient que ens juguem molt. Té raó. Ens juguem que la democràcia siga quelcom més que una competició d'alarmes. Ens juguem que tots els partits, també el seu, se sotmeten al mateix examen. I ens juguem, sobretot, que els polítics deixin de tractar els ciutadans com a xiquets a qui cal asustar perquè voten «bé».

Així que segueïsca mirant al futur, senyor Grimalt. Però la pròxima vegada que ens recomane mirar al passat, no tanque els ulls justo quan li toque mirar al seu.