Dg. 22 de nov. 2026
← Portada
OpinióDénia

La pau dels valents i la pau dels còmodes

Tras el artículo «No nos sumaremos a esta guerra política», publicado por Gent de Dénia en Denia.com, El Aguijón reflexiona sobre donde termina el dialogo y donde empieza la obligación de discrepar.

El Aguijón
Dimecres, 4 de novembre de 2026, 15:20 · 3 min de lectura
Il·lustració en blanc i negre de tres polítics: un confronta amb enuig, un altre debat amb fermesa i un tercer roman relaxat amb una branca d'olivera.
Il·lustració en blanc i negre de tres polítics: un confronta amb enuig, un altre debat amb fermesa i un tercer roman relaxat amb una branca d'olivera. · Ilustración: El Aguijón de la Marina · La Marina Times

Gent de Dénia ha anunciat que no pensa sumar-se a la guerra política. I, veient l'espectacle que oferixen alguns dels nostres representants, la temptació és comprensible. Entre polítics que anuncien l'apocalipsi si governen els altres i altres que pareixen incapaços de reconéixer un sol encert de l'adversari, qualque cridada al sentit comú sona quasi revolucionària. Mario Vidal i els seus demanen respecte, diàleg i menys enfrontament. Res a objetar. El problema és que, en política, estar d'acord amb tot el món sol ser bastant més fàcil que solucionar els problemes de qualcú.

Perquè convé aclarir una cosa: la confrontació no és necessàriament dolenta. Lo dolent és l'insult, la mentida, la descalificació gratuïta o convertir l'adversari en un enemic. Però debatre amb fermesa, denunciar errors i exigir responsabilitats no sols és legítim: és una de les obligacions de qui es dedica a la política. Si un govern pren una decisió equivocada, l'oposició no està per donar-li una palmadeta en l'esquena i proposar que ho parlen tranquil·lament prenent cafè. Està per demostrar per què s'equivoca, oferir una alternativa i defendre-la, aunque a qualcú li moleste. La democràcia no necessita polítics permanentment enfadats, però tampoc una col·lecció de diplomàtics empenats a no incomodar a ningú.

Gent de Dénia ho sap perfectament. En 2023, Mario Vidal va demanar una votació nominal sobre el Pla General Estructural i el seu partit va votar en contra d'un document que incorporava una delicada clàusula de responsabilitat patrimonial per a l'Ajuntament. Allò va ser una confrontació política en tota regla, amb noms, vots i responsabilitats. Ningú no va necessitar convertir l'adversari en un enemic perquè quedara clara la discrepància. Esse és precisament el tipus de política que mereix reivindicar-se: la que es compromet, es mulla i deixa constància de les seues decisions. Perquè el sentit comú està molt bé, però a vegades consistix, senzillament, a alçar-se i dir que no.

Esse mateix esperit de fermesa hauria d'estar present en la resta dels debats municipals. En Dénia no falten assumptes que mereixen una oposició exigent: decisions controvertides, problemes pendents i actuacions del govern municipal que deuen sotmetre's a crítica. És ací on les bones paraules han d'anar acompanyades de fets. El respecte entre adversaris és una virtut, però nunca hauria de convertir-se en una excusa per suavitzar les crítiques a qui tenen la responsabilitat de governar. La política no consistix en duir-se bé amb tot el món, sinó en defendre allò en lo que un creu, inclús quan fer-ho resulta incòmode.

Potser per eixò convindria distingir entre dos maneres d'entendre la pau política. Està la pau dels valents, la de qui discrepa obertament, defenen les seues conviccions i després són capaços de seure's a negociar. I està la pau dels còmodes, la de qui preferixen refugiar-se en les bones intencions per evitar decisions difícils. Perquè l'educació no està renyida amb la fermesa, i la concòrdia perd part del seu valor quan exix callarse davant lo que un considera injust.

Dénia no necessita elegir entre una brega permanent i un silenci educadíssim. Necessita polítics que sàpien discutir sense odir-se, arribar a acords sense renunciar als seus principis i cridar les coses pel seu nom quan siga necessari.

Senyors de Gent de Dénia, no es sumeu a ninguna guerra d'insults. Però tampoc abandonen les batalles que mereixen llibrar-se. Perquè hi ha quelcom pitjor que un polític que discutix per tot: un que, per no molestar a ningú, acaba sense defendre res.

Fonts

CompartirFacebookXWhatsApp

Rep La Marina Times al teu correu

Les notícies més rellevants de la Marina Alta cada matí, o el més llegit de la setmana cada divendres.

Freqüència
Inicia la sessió per a participar. Els comentaris es publiquen amb el teu nom visible.
Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer.