Xàbia vol un centre de control digital
El 17 d'agost, l'Ajuntament de Xàbia va anunciar que havia obtingut finançament dels fons europeus FEDER 2021-2027, gestionats pel Ministeri per a la Transformació Digital, per a modernitzar i digitalitzar el municipi. Segons el comunicat municipal, és la primera volta que Xàbia aconseguix una finançament d'estes característiques, i és un dels cinc municipis de la Comunitat Valenciana seleccionats en la convocatòria, juntament amb València, Benidorm, Alcoi i La Nucia.
L'alcaldessa, Rosa Cardona, va presentar el projecte com un salt cap a la ciutat del futur. "No volem que Xàbia simplement s'adapte al futur; volem que estiga preparada per a liderarle", va afirmar.
Què farà el projecte
La peça central serà una Smart Office, un centre de gestió i control digital que reunirà en temps real informació de distints àmbits del municipi. Segons l'Ajuntament, el projecte contempla:
- Sensors i Internet de les Coses per a conéixer en temps real el tràfic, la mobilitat, els aforaments i l'activitat turística.
- Intel·ligència artificial per a analitzar grans volums de dades, detectar patrons i anticipar-se a situacions com pics d'afluència o atascos.
- Protecció del litoral i del mont: control de la posidònia i del fondeig d'embarcacions, i detecció primerenca d'incendis.
- Un bessó digital de Xàbia: una còpia virtual del territori, alimentada amb dades geogràfiques, turístiques, ambientals, meteorològiques i de mobilitat, per a estudiar escenaris i planificar.
- Ferramentes per al sector turístic: conéixer millor els fluxos de visitants i facilitar la venda directa d'allotjaments, activitats i experiències.
El "ChatGPT de Xàbia"
L'expressió que ha donat nom al projecte la va utilitzar la pròpia alcaldessa en el ple del 27 d'agost. Segons la crònica de La Marina Plaza, Cardona la va descriure com una guia municipal, un "ChatGPT de Xàbia", amb informació per a actuar en accidents, controlar l'aforament de les platges, vigilar les boides marines i sensoritzar el municipi. Va afegir que es tracta de qüestions tècniques que ainda estan per a desenvolupar.
Quant costa
El ple va servir também per a concretar les xifres. A preguntes del portaveu del PSOE, José Chulvi, que va qualificar la subvenció de bona notícia, la regidora de Hisenda, Teresa Legay, va explicar que l'ajuda europea puja a 1,2 milions d'euros i que l'Ajuntament haurà d'aportar uns 750.000 euros més. El comunicat d'agost parlava de 1,875 milions.
Legay va precisar además que la resolució de l'ajuda ainda és provisional i que el presentat és una memòria, elaborada per una comissió interdepartamental sota la direcció de la tècnica de Turisme, amb el suport d'una assessoria externa que va costar entre 14.000 i 15.000 euros. El projecte tècnic el redactarà el Ministeri.
El regidor de Vox, José Marcos Pons, também va celebrar la subvenció, però va demanar al govern local que informara en les seues xarxes del cost municipal.
La pregunta de les dades
Un dels aspectes que més dubtes va generar en el ple va ser el tractament de la informació. Chulvi va expresar la seua preocupació per l'ús de dades personals, com moviments individuals o matrícules de vehicles, i va preguntar qui es farà responsable de custodiar-les.
És una qüestió central en qualsevol projecte de ciutat intel·ligent. Els sistemes que compten persones, analitzen la mobilitat o llegixen matrícules estan subjectes al Reglament General de Protecció de Dades, i la nova normativa europea sobre intel·ligència artificial establix obligacions addicionals per a determinats usos en el sector públic.
Les empreses que participen
Les bases de la convocatòria demanen que empreses privades es comprometen a participar mitjançant cartes de compromís. En el ple, Legay va calcular que serien entre 20 i 30, o inclús 40, i va remetre a l'expedient. La llista no s'ha fet pública.
Saber quins són permettria conéixer quina part del projecte quedarà en mans d'empreses de la comarca i quina de proveïdors de fora.
La tecnologia que ya està al carrer
El projecte de Xàbia no és l'únic exemple de digitalització municipal a la comarca. Dénia compta des de fa anys amb un sistema de smart parking a la seua zona blava: sensors magnètics detecten en temps real si cada plaça està ocupada, i eixa informació arriba als conductors a través d'una aplicació i de panells electrònics. L'Ajuntament acaba de treure a licitació el nou contracte de gestió, que ampliarà els panells i incorporarà el pagament amb Bizum des del mòbil.
La intel·ligència artificial arriba a les pimes
La digitalització tampoco es limita als ajuntaments. En juny, la federació d'empresaris FEMPA, a través de la seua Oficina Accelera Pyme, va organitzar amb CREAMA i el Parc Científic de la Universitat d'Alacant una jornada per a acostar solucions d'intel·ligència artificial d'aplicació immediata a pimes, comercios, autònoms i industries de la Marina Alta. Els organitzadors van destacar l'interés de les empreses i la necessitat de seguir impulsant iniciatives d'este tipus.
Empreses tecnològiques de la comarca
La Marina Alta no és un pol tecnològic, però compta amb empreses que han fet de la tecnologia el seu negoci. Alguns exemples:
- MiAgua (Xàbia): un servei de monitorització del consum d'aigua que permet a propietaris i empreses detectar fuges a temps i evitar factures inesperades.
- The Here Gallery (Dénia): una galeria online per a fotògrafs, aficionats i col·leccionistes.
- Marinalia: un centre comercial online de la comarca, premiat pel seu caràcter innovador.
- focus360º (Dénia): una aplicació de gestió empresarial nascuda en el Viver d'Empreses de Dénia, considerada en el seu dia la primera startup de la Marina Alta.
El talent também comença a moure's: el I Hackathon Intercentros de la Marina Alta va reunir a Dénia a l'alumnat i empreses per a treballar sobre reptes reals.
Lo que queda per a saber
El projecte de Xàbia obri un debat que anirà a més en els pròxims anys: quines dades recullen els ajuntaments, qui les gestiona, quant costen estos sistemes i si servixen per a resoldre els problemes quotidians dels veïns. Les respostes dependran de la memòria definitiva, del projecte tècnic del Ministeri i de les empreses que participen.
