Una ciutat construïda sobre un antic saladar
El risc d'inundació a Dénia té una explicació històrica. El centre de la ciutat va créixer durant el segle XX sobre un antic saladar, una zona baixa i humida al costat del mar que en el segle XIX es va nivelar amb els escombros de les muralles per a impulsar l'expansió urbana cap al sudest. La memòria del Pla General Estructural, de 2023, qualifica eixa decisió de "nefasta": el resultat és una àmpla taca inundable, amb freqüència alta i calat elevat, per la qual el flux preferent de l'aigua en una avinguda de 500 anys recorre pràcticament tots els carrers del barri.
A eixe origen se suma la geografia. El barranc de Santa Paula arriba directament al Saladar a l'alçada de Torrecremada i, des d'eixe punt, s'alimenta dels barrancs que baixen del Montgó. Tot el flanc sudest del casc urbà queda així exposat.
Els barris amb risc molt alt
L'estudi d'inundabilitat elaborat en 2018 per al Pla General classifica el territori en cinc nivells de risc: molt baix, baix, mitjà, alt i molt alt. En el nivell més alt apareixen dues grans àrees.
La primera és el Saladar, que abarca des de l'avinguda Joan Fuster fins a pràcticament el carrer de la Via, i des de la plaça de Jaume I fins a l'estació del TRAM. En eixe mateix nivell es troben els carrers propers a l'estació, en l'entorn del carrer Doctor Manuel Lattur, i el tram final del carrer Marqués de Campo, en el costat orientat al mar.
La segona és Les Marines, la zona del municipi que presenta risc molt alt d'inundació. El primer tram urbà de Les Marines s'assenta sobre una depressió associada als cauces del Regatxo i les Basetes, i les urbanitzacions de Les Marines i Les Deveses estan lligades als barrancs i rius que desemboquen en el seu litoral: Alter, Alberca, Girona i Racons.
El mapa deixa un contrast cridaner: zones de risc molt baix o baix conviuen, a pocs metres, amb altres de risc molt alt. El costat de Marqués de Campo més allunyat del mar i l'entorn del Castell, per la seua alçada, no presenten risc.
Freqüència i profunditat de l'aigua
A més del risc, els estudis mesuren la perillositat, que combina dos factors: cada quant temps pot produir-se una inundació (el període de retorn) i quina alçada pot alcançar l'aigua (el calat). La normativa valenciana, el PATRICOVA, establix sis nivells. El nivell 1, el més greu, correspon a inundacions que poden repetir-se en menys de 25 anys amb més de 80 centímetres d'aigua. El nivell 6, el més lleu, a episodis que es produixen entre cada 100 i cada 500 anys amb calats d'entre 15 i 80 centímetres.
A Dénia, la zona més perillosa torna a ser el Saladar, classificat en el nivell 2: inundacions amb una freqüència mitjana, de en torn a 100 anys, i calats superiors a 80 centímetres. En el nivell 3, amb inundacions freqüents (cada 25 anys) però amb menys de 80 centímetres d'aigua, es troba tot el Saladar des de la platja cap a l'interior, fins a Torrecremada i la part més interior de Les Marines.
L'estudi identifica a més perillositat geomorfològica, la que depén de la forma del terreny, sobretot en la zona del port i en les àrees de cultiu de l'oest del terme.
Un historial d'inundacions
El Saladar no és un risc teòric. L'estudi de 2018 recull les inundacions sofrides per la ciutat des de mitjan segle XX:
- 27 d'octubre de 1958. El barranc del Riatxol va inundar la partida del Saladar. L'aigua va alcançar 80 centímetres en el carrer Patricio Ferrándiz i Dénia va quedar incomunicada amb Les Marines.
- 15 de novembre de 1985. Nova inundació al Saladar.
- 3 i 4 de novembre de 1987. L'aigua va arribar a 1,5 metres en comerços i sòtans del passeig del Saladar i de Patricio Ferrándiz. Van quedar tallades la carretera de les Rotes i trams de la de Les Marines. Un temporal de llevant va trencar a més el canal de desaigua.
- Octubre de 1991. Es van inundar la plaça de l'Arxiduc Carles i les carreteres de Les Marines i les Rotes.
- 20 d'agost de 1995. L'aigua va anegar el passeig del Saladar, les places de l'Arxiduc i de Jaume I i Patricio Ferrándiz.
- 10 de desembre de 1995. Van tornar a inundar-se les mateixes zones, més el carrer Sagunto, amb 138 litres per metre quadrat.
Hui, cada vegada que es registren pluvials notables, encara que no siguen extraordinàries, eixos com la plaça París Pedrera o l'avinguda Joan Fuster es convertixen en cauces.
Les zones rurals i els aiguamolls
Fora del casc urbà, la memòria del Pla General senyala àmplies zones amenaçades pels cauces del Regatxo, Alter, Alberca, Girona i Racons. Són àrees rurals amb pocs usos vulnerables. Una d'elles, l'aiguamoll de Racons, en l'extrem oest del terme, està protegida per la normativa autonòmica i s'estén cap als municipis veïns de Pego i Oliva.
El parc que vol frenar l'aigua del Montgó
La principal actuació prevista contra les inundacions és el parc de les Alqueries. L'Ajuntament va presentar en març el pla especial d'esta zona verda de 14 hectàrees, més del doble del actual Bosc de Diana, delimitada per l'avinguda Joan Fuster, el Camí de Sant Joan i el carrer Gesmí.
El parc està dissenyat per a funcionar com una gran esponja: absorbirà bona part de l'aigua que baixa dels barrancs del Montgó i la retendrà temporalment per a evitar que arriba al casc urbà. Segons el govern municipal, reduiria el nivell de perillositat especialment en l'entorn de la plaça París Pedrera i l'avinguda Joan Fuster. Serà visitable i tindrà camins que el travessaran de nord a sud, però no inclourà elements urbans com parcs infantils, perquè la seua funció principal és frenar l'aigua.
La tinenta d'alcaldessa de Territori, Maria Josep Ripoll, ho va presentar com un projecte a llarg termini. La tramitació acaba de començar, haurà que aconseguir finançament i els terrenys pertanyen a la mateixa mercantil que ja va bloquejar en el seu dia el Bosc de Diana, que obtindria a canvi edificabilitat en la futura ronda nord. El mateix govern local va reconéixer que podria tornar a trobar dificultats.
Què fer en cas d'avís
L'AEMET manté actiu des d'este dijous un avís taronja per pluvials a Marina Alta, amb acumulats de fins a 50 litres per metre quadrat en una hora. En episodis així, les zones senyalades en els mapes d'inundabilitat són les primeres en notar l'aigua. Els mapes oficials es poden consultar en el visor cartogràfic del PATRICOVA de la Generalitat i en el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables del Ministeri per a la Transició Ecològica, on qualsevol veïne pot comprovar el nivell de risc del seu carrer.